#trinxat - 17/5/2018 Barcelona. presa núm. 153 amb Enric Cabestany
4047
post-template-default,single,single-post,postid-4047,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

17/5/2018 Barcelona. presa núm. 153 amb Enric Cabestany

Després de les clàssiques presentacions dels participants al #trinxat, l’Enric Cabestany comença explicant la seva trajectòria professional i vital i que es pot resumir en una paraula: todero.

A Colòmbia, on va viure uns anys, un todero és aquella persona que tan aviat t’arregla una canonada com et fa un cafè, posa en marxa un projecte, o bé et soluciona un problema amb la tele: és un arregla-tot. Ell dedica ara la seva vida al món del videojoc, i no només com a producte, sinó també tenint en compte l’estudi del mercat i l’estratègia de màrqueting.

L’any 2001 va crear una empresa juntament amb un altre soci i, en una època que amb prou feines hi havia fons de capital risc, van aconseguir obtenir una beca de l’Instituto de Empresa. El seu projecte oferia publicitat per a plataformes privades com Vodafone, Amena (que després passà a ser Orange) o Movistar emoción. En aquesta línia van esdevenir proveïdors de continguts, el que ara en diríem SAS (Software As a Service) i començaren a expandir el negoci a llatinoamericà gràcies a un acord amb Telefónica. Les negociacions de contractes amb grans empreses demanava una gran inversió d’esforç i de temps que no acabaven de generar prou ingressos, és per això van començar a endinsar-se en el màrqueting online per passar a fer anuncis de banners i SMS.

Juntament amb la seva parella, i desvinculat ja de la seva primera empresa, decideix anar a fer les amèriques com havia fet el seu avi. Va fer focus de negoci en les aplicacions mòbils. A Colòmbia s’estableix com a business development, també va ser-hi a l’Argentina, a Monterrey (Califòrnia) i a Mèxic DF.

A nivell personal, l’enriqueix les diferències culturals que hi troba en les diferents destinacions. A Colòmbia, per exemple, va aprendre maneres de fer que després aplicava a d’altres països del considerat primer món.

Els mercats emergents a sudamèrica s’adapten més ràpidament a les novetats respecte a d’altres mercats més madurs, i aquest fet és significatiu perquè parlem d’un mercat on només el 10% de la gent té targetes de crèdit. En aquetes regions trobem un mercat associat de compra de minuts per parlar i hi ha empreses de recàrrega de mòbils que acaben fent de prescriptors de tecnologia.

A diferència del que pasaria a Europa amb les empreses de l’IBEX, des de Califòrnia va poder iniciar contactes amb els CEOs de grans empreses donat que aquell ecosistema facilita l’accés als grans directius.

Troba que Barcelona és referent arreu del món i que en això els Jocs Olímpics del ’92 van tenir un paper importantíssim en la marca de la ciutat.

Un nou salt de companyia el porta a MEITU, empresa xinesa amb 1.4 bilions d’usuaris dedicada als selfies. Serà la porta a conèixer els mercats asiàtics: Xina, Japó o Singapur.  El novembre del 2017 un nou canvi el torna a Barcelona i comença a treballar a IGG.

Europa té mercats més petits, amb moltes llengües i característiques pròpies que obliguen a adaptar les especificacions, la Xina en canvi és un gran espai amb característiques comunes que afavoreix la creació de grans monstres empresarials avalats pel mateix govern.

Després de tota aquesta primera part d’explicació geopolítica des del punt de vista del comerç tecnològic, passem a parlar de terminologia i de llenguatge propi en aquests entorns. Al voltant del terme freak, que ha passat de tenir connotacions negatives a positives donat que són gent obsessiva amb els detalls, dedicada a tot allò que els apassiona i altament valorats des del punt de vista empresarial.

Centrant-nos en el producte de joc com a consumidors, les empreses requereixen de creatius que el dissenyin i de gent que recopili les dades per tal que puguin parametritzar-se i projectar la probabilitat d’èxit. Perquè un joc triomfi cal que estigui ben dissenyat, que generi atracció o addició (engagement) i que tingui un bon màrqueting comunicatiu associat.

En el cas de l’engagement a nivell social cal veure on és el límit entre la responsabilitat de la persona i l’addicció que pugui haver-hi. Hi ha gent que s’ha gastat més diners dels que té en un joc i això és un problema social.

Amb el tema de l’addicció al joc i dels valors i competències inherents, entrem en un debat que hagués donat per dues hores més de sobretaula. L’Enric Cabestany és un ponent que no deixaries d’escoltar per totes les anècdotes que explica i pel seus coneixements que ha anat adquirint com a todero, i això que és menys xerraire que el seu pare, dentista de professió. Ja tinc ganes de demanar hora per a una revisió.

Sobre l'autor

Deixa una resposta

Categoríes

#Barcelona #Girona #trinxat bon estiu bon trinxat catalunya Catalunya Ràdio Comunicació cuina cultura Descobrir Catalunya educació esade ESCACC espiritualitat Everest final Frederic Ximeno Fundació Bofill Genís Roca innovació Jaume Gomà Jorge Wagensberg Jose Antonio Donaire Laura Borràs lideratge Macníficos música passió periodisme política Ramon Viñas Reus sapiens SegundaMano trinxatdeluxe turisme UNESCO URV Vicens Vives

Arxius