#trinxat - Afers exteriors, afers interiors
3476
post-template-default,single,single-post,postid-3476,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Afers exteriors, afers interiors

A la presa 133 del #trinxat que vam celebrar el passat 23 de novembre, vam tenir com a ponents a Martí Anglada i Gaspar Hernandez. Martí Anglada, és periodista i llicenciat en dret, i té una llarga experiència com a corresponsal en llocs rellevants. Gaspar Hernàndez és escriptor i també periodista, conductor del programa de radio i ara també a TV3 “L’ofici de viure”. Per tal de tenir respostes del que està passant a Catalunya, vam començar centrant el context en l’àmbit internacional, per poder després debatre sobre les emocions que ens estan afectant com a persones individuals així com col·lectivament. De la seva mà ens vam endinsar en un diàleg apassionant.

Comença Martí Anglada fent una exposició personal de la situació viscuda els darrers set anys a Catalunya. Per fer-ho, tria tres moments des de la perspectiva exterior des d’on no es perceben els matisos. El primer moment l’emmarca en les setmanes posteriors al 9N. Afirma que el 9N va ser la màxima eclosió d’una cosa ben feta, però que malauradament, les setmanes posteriors van resultar decebedores, doncs va iniciar-se un període de total desconcert que va durar 10 mesos i mig, fins el 27S. El segon moment és el resultat de les eleccions plebiscitàries, on no s’arriba a un 50% dels vots. En clau internacional, tot el que és plebiscitari necessita un 50%, i no es va aconseguir. Des de l’exterior no s’entenia que no es lluités per convocar un referèndum per donar legitimitat al procés, fet que fins la tardor del 2016 no es va decidir que es faria. A partir d’aquest moment, la diplomàcia espanyola, que fins aquest moment no havia fet res, es posa en marxa i despleguen la seva estratègia. El tercer moment és el referèndum del 1O. D’acord amb el Martí, s’assoleix el punt més àlgid de simpatia popular després d’una actuació ciutadana extraordinària, i afirma que per la opinió publica del món sí que s’ha guanyat. Per contra, els esdeveniments posteriors a aquesta data i davant dels escenaris que s’obren, la sensació des de l’exterior és que hi ha una gran improvisació. Per acabar, ens va explicar com el treball de la diplomàcia espanyola va donar els seus fruits la nit del 19 al 20 d’octubre, a la cimera europea on es dona llum verda a Rajoy per aplicar el 155.

Passem de la contundència dels fets a la sensibilitat de les emocions individuals i col·lectives. Gaspar Hernàndez comença explicant-nos que darrerament els psicòlegs han detectat molta por i ansietat en moltes persones. L’ansietat detectada és la por del futur, de les muntanyes russes emocionals viscudes. Ens diu que d’acord amb la psicologia, no hi ha emocions bones o dolentes, però si que hi ha emocions que son útils i d’altres que no ho son. Ens explica de quina forma des dels mitjans de comunicació s’ha buscat crear i contagiar un estat col·lectiu de por i de ràbia que genera un clima emocional tòxic, tot i que partíem d’un clima emocional positiu, que ara s’ha estroncat. Hem assistit a un contagi emocional. Donat que els mitjans espanyols es dediquen a irradiar odi, la pregunta es “com ens podem protegir?” El Gaspar ens llença una idea que en la seva opinió es revolucionària, i és que cadascú és responsable del seu estat d’ànim. Per gestionar l’angoixa, hem d’intentar allunyar-nos de tots els missatges tòxics i de la ira, cal que busquem estats d’ànim constructius, i no escampar rumors. Això ho hem de fer cadascú de nosaltres, individualment. Ens explica que la ira no és negativa, però des de la ira no es resolen les crisis, perquè quan estàs molt enganxat a una emoció, la part racional queda minvada. Per acabar la seva ponència, ens va aportar dues eines per desenvolupar l’autonomia emocional, en forma de preguntes que cal que ens fem. La primera és: de quines emocions em vull deixar contagiar i de quines no? La segona: quines emocions vull contribuir a contagiar i quines no?

Ja en torn de debat, el Martí ens explica que una de les dificultats del procés és que Catalunya no té res per a oferir a nivell diplomàtic. D’altra banda, ens diu que la imatge de Catalunya a l’exterior es d’un poble potent, ben organitzat i solidari. La defensa de la democràcia és la principal carta de presentació que tenim, i insisteix en que Europa es fixarà en si superem o no el 50% el 21D. Ens cal entendre que l’objectiu és convèncer “els que ens arbitren” de ser acceptats. És clau que entenguem la rellevància del moment.

Gaspar Hernàndez ens ajuda a construir el relat que ens faciliti afrontar les nostres emociones al voltant del present i el futur immediat. Es important viure la emoció, la ràbia, la ira, cadascú ho ha de treure com pugui (ens va suggerir algunes pautes…), qualsevol cosa menys contenir-ho. Llavors cal actuar d’una forma constructiva, per poder passar de la indignació a l’acció.

Durant la presa 133 del #trinxat, gràcies a Martí Anglada vam poder apropar-nos una mica millor a la visió exterior del que està succeint a Catalunya, i a prendre més consciència de les regles del joc internacional. Tot i que formem part d’un sistema global complex, com a persones necessitem gestionar individualment les nostres emocions i  gràcies a Gaspar Hernàndez vam aprendre que el nostre estat d’ànim depèn de nosaltres.

Sobre l'autor

Deixa una resposta

Categoríes

Twitter

#Barcelona #Girona #trinxat bon estiu bon trinxat catalunya Catalunya Ràdio Comunicació cuina cultura Descobrir Catalunya educació esade ESCACC espiritualitat Everest final Frederic Ximeno Fundació Bofill Genís Roca innovació Jaume Gomà Jorge Wagensberg Jose Antonio Donaire Laura Borràs lideratge Macníficos música passió periodisme política Ramon Viñas Reus sapiens SegundaMano trinxatdeluxe turisme UNESCO URV Vicens Vives

Arxius