#trinxat - La xarxa és femenina – Dolors Reig
43
post-template-default,single,single-post,postid-43,single-format-gallery,ajax_updown_fade,page_not_loaded

La xarxa és femenina – Dolors Reig

Darrer trinxat de la primavera fet. De nou el Círcol de #Reus ens va oferir un sopar i una atenció fantàstica. Us explicaré un secret, es molt fácil treballar amb en Quim Sentís, pots trucar-lo cinc minuts abans de començar dient-li que venen quatre persones més (o menys) i mai tindrà una resposta fora de to, és tot amabilitat. Una altra qüestió que sovint no queda prou clara, segur que per una falta d’explicació és que el #trinxat és un sopar obert on tothom és benvingut, però atès que hi ha un número màxim de llocs disponibles, cal demanar torn prèviament per correu electrònic.

En aquest #trinxat, un dels punts destacables va ser que na Dolors Reig va trencar el sistema habitual de fer les presentacions. Quan cadascú de nosaltres ens presentàvem, la Dolors ho aprofitava per a explicar-nos part del deu discurs. Brillant i molt arriscat… però se’n va sortir perfectament. Com a sospitosos habituals de l’equip de #trinxat-residents teníem a Agustí López, Ana Tarragona, Ernest Benach, Jaume Batista, Lluís Pallejà, Mar Camacho i Xavier Menduiña. Com #trinxat-convidats força cares noves i algunes conegudes… Alba Blanco de BTI, Albert Pàmies d’Inspira Consulting, Anna Abadia i Victor Cornejo de Territori Obert, David Comuñas de Eutopia, Gabriela Fretes de El Caparazón, Jesús Ferré de ICONALAB, Joan Carles Naya de Estivill Consultors (finalment), Josep Bargalló de la URV (i proper ponent), Lluís Gibert advocat mediàtic local ;-P, Narcís Domingo de IMC (que va trobar un foradet entre carrera i carrera), Núria Valls periodista en procés de reconversió, Patricia Terradellas inspectora d’educació, Raquel Prius de la Regidoria d’Ensenyament i Política Lingüística de #Reus, Sita Serradell de Concentrats Pallejà i Xavier Plana de ICAM.

El canvi important ja està fet

Un dels primers punts en que (quasi) tots ens vàrem sentir tranquil·litzats va venir del fet de reconèixer, i una mica de pràctica del mantra, que no som una colla d’adictes a les xarxes socials… no ho som, en tant en quant no deixem de fer coses pel fet d’estar a les xarxes. Na Dolors defensa que, precisament el fet que l’home sigui un animal sociable, assegura l’èxit de les xarxes socials… de fet, recordant la piràmide de Maslow, afirma que les xarxes socials donen resposta als tres darrers estadis (afiliació, reconeixement i autorrealització) i, per tant, romandran entre nosaltres com a eina en tant en quant tinguem menjar i un sostre. Un cop consolidada la web 2.0, que vendria a ser la creació d’espais físics/virtuals on compartir, es pot afirmar que el canvi important i discontinu ja està fet, a partir d’ara, estem parlant de tecnologia. Si em permeteu, aplicaré a les idees de la Dolors una de les meves frases preferides, “la web 2.0 és el què en tant que la web 3.0 serà el com… i com tothom sap, són més importants els quès que els coms”.

La xarxa és femenina

La beta permanent, la cerca continua de la evolució en el que s’està treballant és, probablement, un dels pocs fets deterministes en la societat actual. La manca de previsibilitat s’aplica tant al resultat, sigui a curt o mig termini, com al procés. Així, únicament les persones/societats que estiguin disposades a jugar amb aquestes “canviants” regles tenen una alta possibilitat de pervivència. En aquest punt, na Dolors va introduir el “tornar a estar junts” sigui amb la co-creació, crowdsourcing, treball col·laboratiu e intel·ligència col·lectiva… val a dir, que un cop finalitzat el #trinxat en José Luís Trujillo i n’Agustí López van tenir una interessant conversa al voltant de l’experiment d’en Galton… del qual encara esperem un post ;-). Al final d’aquest viatge, on s’arriba és al punt que, per millor sobreviure en el món multi-canviant cal confiar més en l’hemisferi dret que en l’hemisferi esquerre. En tot cas, també ens va reconèixer la Dolors In medio, virtus… i ara no seria moment de discutir a Aristòtil.

La e-connexió és una capa real modulada

A partir d’aquí, com sempre succeeix, el debat es va anar animant i van anar sortint més i més temes: la capacitat d’hibridar disciplines de la filologia (fet que vaig trobar molt curiós ja que si l’hemisferi esquerre és el responsable del llenguatge i el dret és el responsable de la creativitat i de l’art, com aconsegueix introduir aquest punt de creativitat en un impasse per desbloquejar-ho), la capacitat de fer créixer e la barreja de disciplines, les noves professions i el coeficient d’intel·ligència col·lectiva o que la e-connexió és viscuda com una connexió real augmentada per la capa de sociabilitat… en poques paraules, una nova sessió de #trinxat de les impactants i que acaba amb el que vaig sentir una vegada dir a una botiguera molt velleta… al final, la personalització és el més important.

Aquí us deixo la presentació que na Dolors Reig va fer servir al Singulars del 27 de març amb en Jaume Barberà.
Sobre l'autor

Deixa una resposta