#trinxat - El fill de Cain – Jesús Monllaó
80
post-template-default,single,single-post,postid-80,single-format-video,ajax_updown_fade,page_not_loaded

El fill de Cain – Jesús Monllaó

Doncs au, ja en portem sis. Com sempre, si calgués destacar alguna cosa, que tot sovint no cal, és que sense voler-ho vàrem tenir sopant amb nosaltres a la ministra Sinde. Darrerament tenim aquest mal, parlem de metges enlloc de sanitat, de mestres enlloc d’educació i d’una guionista que fa el paper de ministra enlloc de cultura.

Aquest cop, i no crec que sigui per haver marxat de ‘bolo’ a Cal Peter de Tarragona, hem començat més tard que mai… la tecnologia és va alinear en la nostra contra i ens va impossibilitar complir amb l’horari. Bé, sigui com sigui, els de casa us vàreu adonar. S’ha de dir però que, tot i ser de la faràndula, en Jesús Monllaó va ser extraordinàriament puntual. Aquest cop el quòrum de #trinxats-residents es trencava sols per una baixa, així que teníem a Jaume Batista, Jaume Polo, Jordi Planas, Guillem Ramos-Salvat, Ernest Benach, Ana Tarragona, Xavier Fähndrich, Xavier Güell i Xavier Menduiña. Els #trinxat-convidats aquesta sessió eren David Serra guionista i bladerunner que assegura haver vist coses que no creuríem, Xavier Plana activista cultural i gestor de la sala El Magatzem, Begoña Floria quarta tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Albert Pàmies d’Inspira Consulting, Miquel Quintana de CatMex Business Investments, Julieta Bolullo de agoranews i que va deixant huellas, Juan José Ferrer realitzador audiovisual, Joan Batet arquitecte-urbanista de Tarragona, Mariona Ollé decoradora d’interiors, Miquel Bonet que fins fa poc era l’avançada del Baix Camp als països baixos i està nihil obstat a l’espera de nou destí, Marc Arza de futura.cat i autor del blog catalunya.ffw, Xavier Plana i Virgili de ICAM, Agustí Lopez de TAU Consulting i autor del blog De personas y redes, Esperanza Picó de la Fundació Onada i Joan Pascual director del Centre d’Art d’Acció del Tarragonès l’Ovella Vermella.

El ponent ha estat Jesús Monllaó, director de cine i Goya de plata 2002 en la categoria de curtmetratge amb La Mirada Obliqua. En Jesús és una persona que no pot deixar indiferent a ningú… i si veu que algú s’està avorrint, traurà alguna cosa del barret que et sacsejarà. En Jesús quan fa una cosa, la fa amb tota la passió del món… d’aquí els seus cinc campionats d’Espanya d’aixecament de peses, la seva participació amb els Imperials de Tarragona o l’experiència com a boxejador i en un àmbit no esportiu, el seu canvi de focus cap al cine quan, estudiant el doctorat de literatura anglesa a la Universitat de Kent, un professor li diu que els seus escrits tenen molta força visual i ho deixa per anar a la Universitat de Canterbury a estudiar cine. Allí escriu el guió de La Mirada Oblíqua i quan torna cap a Catalunya es dedica, amb la mateixa passió que imprimeix a la resta de la seva vida, a localitzar, realitzar el càsting, convèncer a amics i coneguts a que participin del seu projecte, rodar, fer el muntatge i finalment estrenar i promocionar la pel·li…

I com que la cosa va de cine i, adaptant la dita del món de la fotografia, val més una bon muntatge que mil paraules, us deixo amb l’excel·lent vídeo que Julieta Bolullo d’agoranews ha preparat sobre el #trinxat.

La resta, com sempre es va quedar a dins de la sala del #trinxat (incloent la conversa al voltant de la llei Sinde…).

Per finalitzar, La Mirada Oblíqua de Jesús Monllaó

Sobre l'autor

Deixa una resposta