#trinxat - El comportament simbòlic ens fa humans – Ramon Viñas
47
post-template-default,single,single-post,postid-47,single-format-gallery,ajax_updown_fade,page_not_loaded

El comportament simbòlic ens fa humans – Ramon Viñas

Doncs au, ja tenim el segon #trinxat de la primavera corresponent al mes d’abril absolutament superat. Com no podia ser d’una altra forma, el Círcol de #Reus ens ha acollit de forma extraordinària, i no podem més que agrair a l’equip d’en Jaume Batista i a en Quim Sentis, que ens facin servir com a casa. Aquest cop no destacaré res del sopar, tot i que hi ha molt per remenar, però és obligat agrair a en Pep Baiges la organització d’un acte com els “Premis Enganxen del Món de Reus”. Entre altres il·lustres, una molt bona colla de #trinxetaires van sortir premiats  @marcarza, @lluisgibert, @gemmatorrents, @lluispalleja, @debonmati, @ramossalvat i @amiplim. #GRÀCIES PEP… BAIGES, NO GUARDIOLA!! (#elnostruPep).

Com a sospitosos habituals teníem a una bona part de l’equip de #trinxat-residents Ana Tarragona, Ernest Benach, Gemma Torrents, Jaume Batista, Jordi Planas, Lluís Pallejà, Mar Camacho, Marc Arza, Xavier Fähndrich i Xavier Menduiña. Com http://www.twitter.com/ algunes cares conegudes, i algunes de noves… Hildebrand Salvat de Gabinet Ceres, Jesus Ferré de ICONALAB, Josep Maria Cartanyà director d’IES, Joan Ramon Guillén de ALSYS, Lluís Gibert advocat irreductible, Mercè Loperena cantant, Ramon Ferran catedràtic de llatí i Toni Moreno de la URV. Posats a destacar algun aspecte del sopar, faré meva la frase d’en Salvador Mestre “Està clar quina és la baula perduda entre el mico i l’home… som nosaltres!!!”.

Després d’una sèrie de transparències on ens va quedar clar que bàsicament l’ésser humà és una bèstia que necessita el suport d’imatges per definir (i eventualment reforçar) el seu comportament simbòlic. D’aquesta forma, en Ramon Viñas ens va deixar clavats a la cadira amb una sèrie d’afirmacions de difícil discussió. Cal puntualitzar que el fet de ser arqueòleg li dóna a en Ramon una perspectiva temporal força diferent a la nostra… quan ell diu “en aquest moment” està parlant d’una franja de temps que s’estén des de la edat del bronze fins als nostres dies (això és més o menys 4000 anys).

Hi ha una sèrie d’elements simbòlics que es repeteixen a la història

Com a introducció en Ramon ens va fer un repàs per diferents elements que es van repetint de forma sistemàtica: el fet que del naixement a la mort l’ésser humà va evolucionant per una sèrie de ritus de pas (bateig, fer-se adult…); la existència d’una sèrie de creences que doten de contingut al comportament simbòlic (dur arracades, pintar-se els llavis…); la figura de l’especialista ritual que lidera i, sovint, posseeix sense compartir el coneixement de la resta dels elements (xamans, capellans…); els llocs sagrats on s’executen els comportaments simbòlics (balmes o accidents naturals, monuments megalítics tipus Stonehenge o similar, piràmides, catedrals de qualsevol religió…) i que habitualment acaben esdevenint llocs on s’acaba menjant i bevent… un altre exemple de lloc sagrat és allà on s’enterren els nostres morts, en general l’inframón, que serveixen per a entendre el comportament simbòlic dels vius.

Els arqueòlegs destrueixen el llibre on llegeixen el comportament simbòlic

Altres aspectes importants en la simbologia són per exemple el color o la escarificació, que avui en dia anomenaríem “tatoos”; la importància de les experiències psicotròpiques basades en el ritme o el ball, sigui amb la utilització o no d’ajudes externes, tenen el significat de portar-nos a un punt que ens fa recordar el ritme del cor quan som un fetus al ventre de la mare; les màscares que, a l’igual que determinats bolets, serveixen per a establir una comunicació, mitjançant estats modificats de la realitat, amb les forces sobrenaturals…

En 500.000 anys la mida del cervell augmenta 600 cc

L’aparició d’eines de sílex, tallades de forma simètrica i amb un cert ritme, significa que el nostre cervell ha assolit un nivell diferent en el procés d’entendre el comportament simbòlic. És més, el fet que el patró de les eines no canviï durant 500.000 anys ens demostra que és un disseny d’èxit … i que es llenci dins d’una tomba, també és un comportament simbòlic.

L’avenç dels darrers 35.000 anys no és habitual en biologia

El Homo sapiens sapiens sorgeix a Àfrica aproximadament fa 200.000 anys i es troben els primers registres a Europa fa uns 35.000 anys. El xoc a Europa amb el Homo neanderthalensis sembla que és el detonant que fa que el comportament simbòlic del sapiens sapiens sigui un fet diferencial: comença la reflexió sobre l’entorn, sobre el passat, sobre el futur (de fet, no hi ha probes objectives trobades a Àfrica que existeixi aquest comportament simbòlic… que no vol dir que no existeixi).

L’art és la forma de comunicar-nos, és el nostre llenguatge

Aproximadament, a Europa fa 20.000 anys el sapiens sapiens era recol·lector/caçador, fa 10.000 anys caçador i fa 2.000 anys entra a l’edat del bronze. És en aquestes fases en que el sapiens sapiens comença a desplegar tot el seu potencial i deixa constància d’escenes quotidianes a les coves que són els contenidors del comportament simbòlic donant pas en primera instància, a les pintures rupestres i en un nivell més profund, quan les imatges ja no són suficients, a l’escriptura.

El comportament simbòlic ens fa humans

A partir d’aquí el debat es va apassionar encara més degut a les continues preguntes punyents d’en Ramon. Ens va preguntar què ens feia humans i va tenir diferents respostes: la recerca/inquietud, la por, els somnis. Vàrem parlar de la neolitització i com el sendentarisme, la capacitat de tenir magatzems i la capacitat de comerciar és perjudicial per la pròpia espècie, com la invenció de l’arc el que busca és la especialització per a caçar animals més petits; de com el caçador té prou en treballar 4 hores al dia per sobreviure en tant que el ramader (en teoria un pas més en l’evolució) ha de menester 12 hores… en resum, una sessió de #trinxat extraordinària que acaba amb una afirmació que als freaks d’internet ens ha de fer reflexionar… ens associaran més amb l’edat del bronze, que amb internet.

(fotografia original de @jesusferre)

Sobre l'autor

1 Comments

Deixa una resposta