#trinxat - Viure pensant en fugir és trist i dur – Albert Bosch
87
post-template-default,single,single-post,postid-87,single-format-video,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Viure pensant en fugir és trist i dur – Albert Bosch

[youtube width=”600″ height=”365″ video_id=”http://www.youtube.com/watch?v=ABIFtp-Asp4″]

 

Doncs ja portem 4. Si haguéssim de destacar alguna probablement seria l’atractiu de n’Albert Bosch que ens ha permès que el seguiment del hashtag #trinxat a twitter hagi estat aclaparadora aquella nit. Al voltant de 380 tweets en dues hores, un tweet amb més de 20 RT’s i quasi 35.000 impressions. Moltes gràcies a tots els que estàveu a la sala i als que ens seguíeu per twitter.

De nou amb poc menys de 20 minuts de retard i en una nova ubicació (aquest cop ens han canviat de la sala privada a la sala de la xemeneia) iniciàvem el quart trinxat amb un parell de baixes al panell de #trinxat-residents. Així estàvem en Jaume Batista,Guillem Ramos-SalvatIvan RodónAna TarragonaXavier FähndrichErnest Benach,Xavier Güell i Xavier Menduiña. Com convidats aquest cop teníem a Esteve Grasset deGrasset Serveis InmobiliarisÀngel Cortadelles biòleg i cap de llista d’ERC a Reus, Montserrat Adzerias de adezeta dissenys exclusiusCarles Casanova cap de sistemes d’Imagina.tv, David Delgado arquitecte i president de la JCI VilafrancaJordi Solé deKREEDIT i president de la Federació d’Associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de CatalunyaLaia Solanellas de delcamp.catCecilia Bofarull de DOMO-A ;), Anton Aymemí biòleg especialista en residus, Àngel Pérez de RaoniaGemma Torrents cap de continguts de la SER a Tarragona i Reus i Eduard Vicente de IDEEM i president de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Tarragona.

El ponent ha estat n’Albert Bosch, que és un multi-aventurer i emprenedor en sèrie. Ell mateix destaca que està acostumat a plantejar-se grans reptes, amb especial dedicació per la planificació i la preparació per a aconseguir-los, maximitzant el resultat, tant en la vessant esportiva com en la personal i l’empresarial. Ha participat 7 cops a la cursa Paris-Dakar (2 cops en moto, 4 en cotxe i 1 en buggy), ha fet més de 100 curses de diferents disciplines d’esports extrems, i ha completat el projecte 7 Cims: l’Elbrus a Europa, l’Aconcagua a Amèrica, el Kilimanjaro a Àfrica, el Mount-Vinson a l’Antàrtida, el McKinley a Alaska, la Piràmide de Carstenz a Nova Guinea i finalment l’Everest a Àsia.

Pensar en gran i atrevir-me a fracassar

Com podeu veure al vídeo de l’inici, l’Albert és un aventurer en sèrie. Tal i com relata tota la vida ha estat fent esport molt a prop del límit: trial, enduro, velocitat, resistència… i el que ha guiat el seu comportament, atès que ell mateix va reconèixer que potser no era el millor, ha estat dedicar-se a fer projectes grans i ambiciosos en tots els aspectes de la seva vida. No és fàcil, de fet diu que és tremendament complicat, aconseguir conjuminar els diversos aspectes per a poder donar sortida a aquesta hiperactivitat: requereix molta feina, organització i capacitat de sacrifici, pròpia i de les persones que t’envolten. El que si que ens destaca per damunt de tot és que la planificació i la preparació prèvia és part imprescindible de l’èxit dels projectes.

Estudiar i preparar-me m’ha permès buscar el model de vida que vull tenir

L’Albert ens diu no hi ha risc en la majoria de les aventures que veiem per la televisió. Sempre segons la seva opinió en córrer la marathon des sables (6 dies i 254 km pel desert) o fer un ironman (3,8 km nadant, 180 km en bici i una marató) no hi ha risc, hi ha molt d’esforç i cal una preparació extraordinària, però no hi ha compromís. En qualsevol moment, hom pot aixecar la mà i la organització el retirarà a un lloc segur. És una situació contrària a la que viuen els empresaris i els emprenedors de veritat: el seu compromís amb la feina va més enllà de la feina. Un fracàs pot afectar a tota la seva vida.

De fet, per l’Albert l’emprenedoria i l’aventura tenen molts trets en comú. L’aventurer pur ho fa, en primer lloc pel seu ego, i perquè aportava a la societat els seus descobriments o els seus reptes. Necessitem eliminar de la societat actual la idea que la felicitat està en la comoditat i substituir-lo pel valor que cal innovar i arriscar-se.

Necessitem una part de la societat que s’arrisqui per innovar

L’Albert recupera les paraules de Stephen Elop, CEO de Nokia, ‘We are standing on a “burning platform,” and we must decide how we are going to change our behaviour’per fer-nos veure que la gestió de la incertesa és imprescindible en la vida actual atès que al no estar tot perfectament controlat podem arribar a la infelicitat. Tant en els negocis com en l’aventura, la incertesa es troba principalment a l’entorn i si aconseguim amb el caràcter adaptatiu al canvi que la incertesa es converteixi en la nostra oportunitat, a més de triomfar en el nostre projecte… en gaudirem mentre el preparem i el duem a terme.

La incertesa dona oportunitat si la saps gestionar

El que destaca l’Albert és que ens cal un estat mental adequat per a l’adaptació i per assumir el potencial fracàs… estat mental que es troba en l’espai més allunyat de la societat hiperprotectora actual. Societat que ens porta a que el 60% del jovent vulgui ser funcionari perquè el valor que ens han insuflat ens ha portat a ser porucs. Cal ser conscients que actualment la lliga es juga a nivell mundial i que amb valors com “només seràs feliç si estàs segur” no s’evoluciona.

L’estat del benestar és positiu… però ens pot sedar

Ja cap al final vàrem entrar, com no podia ser d’una altra forma, en les anècdotes. Aquí l’Albert ens va explicar, entre d’altres, que al seu darrer Dakar va fracassar perquè no el va acabar, però que a diferència dels dos cops anteriors que no l’havia acabat, aquesta vegada havia hagut de prendre la decisió conscient de fer-ho. Així, després de perdre’s en l’etapa, es va trobar a les set de la tarda al punt de sortida, sense localitzador via satèl·lit i havent de decidir si arriscava la vida en fer l’etapa de nit i amb el risc afegit de perdre’s i no poder ser localitzat. Finalment, va prendre la decisió de retirar-se, decisió que s’ha d’analitzar, aprendre i desprès… activar-te de nou per tirar endavant i continuar!!!

El #trinxat el va tancar l’Albert dient-nos que cada dia vivim en condicional, que ens hem de posar els reptes per poder trencar les nostres barreres i que cada dia votem i prenem decisions que ens afecten i que, per tant, l’actitud i la consciència davant de totes les nostres accions diàries és vital.

Viure pensant en fugir és trist i dur

En resum, una nit extraordinària amb persones excepcionals. En resum, el #trinxat.

Sobre l'autor

Deixa una resposta