#trinxat - Hem de trobar el nostre “puestu” – Eduard Voltas
730
post-template-default,single,single-post,postid-730,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Hem de trobar el nostre “puestu” – Eduard Voltas

f0ce8c96798711e3a464124590f46b17_8

 L’Eduard Voltas va començar marcant un perfil d’unitat en la sessió del #trinxat al parlar de “nosaltres, els sobiranistes”. Es presenta com a periodista, editor de Time Out Barcelona i blocaire d’Olor a tinta. Cares noves i cares velles vàrem tenir la sort de gaudir de les xerrades més ordenades de la situació actual dins la política i societat catalana: Trina Milan, Jaume Amat, Joan Castillo, Enric Queralt, Xavier Menduiña, Artur Miró, Lluís Queralt, Ricard Castellet i Josep Maria Ganyet com a #trinxat-residents, i  com a #trinxat-convidats Jordi Pi i Àlex Marquina de TV3, Araceli Vendrell del Col·legi Montserrat, Meius Ferres de la UdG, Mireia Macià d’e-urek, David Escrich d’Alstom, Ramon Leiro d’Innova B2B, Germà Guerra, Jorge Maria Escanellas de FCC, Eduard Adrobau de Develop Index Ambiental, Alberto Lacasa d’Inquiets Media, Marc Arza de l’Ajuntament de Reus, Marta Grau professora a la UPF, Angel Cortadelles de la Generalitat i Montserrat Adzerias dissenyadora.

El to de l’Eduard és inclusiu, pedagògic, sensat, i ens presenta de forma totalment ordenada la temàtica per la qual ha estat convidat: Llengua, cultura i comunicació en la Catalunya independent, títol que ell mateix ha proposat.

Per què es plantejable ara una Catalunya independent? Quins són els factors que hi fan pensar en la viabilitat front la situació d’ara fa 10 anys? L’Eduard els avalua un a un, fins arribar a vuit:

  • Col·lapse econòmic actual
  • Nul·la voluntat de reforma per part de l’Estat
  • Nacionalisme espanyol agressiu cap a Catalunya
  • “Crisi econòmica brutal”
  • Devaluació de la marca España
  • Celebració del tri-centenari a Catalunya
  • Lideratge de polítics sòlids a la vessant independentista no igualada en el bàndol unionista
  • L’emmirallament amb el tràmit escocès com exemple europeu

Aquests factors units provoquen “la tempesta perfecta” i donen explicació al plantejament actual per esdevenir un nou país.

Una vegada ens immergeix en el “per què”, ens dirigeix a cada una de les branques de màxima influència en la definició de país: Llengua, Comunicació i Cultura.

Llengua – mai ha hagut tants catalanoparlants com ara

Exposa la bona situació del català, amb tres arguments contundents:

  • Mai ha hagut tants catalanoparlants com ara
  • El català ha passat totes les proves a les quals s’ha vist sotmès històricament
  • Tot això, malgrat un Estat totalment hostil i que en cap cas a donat ajudes al desenvolupament de la llengua.

Comunicació – a menor regulación, major influència dels mitjans catalans

Es contempla una posició també optimista, ja que hem estat capaços de construir un espai de comunicació català que viu sobreposat a l’espanyol.

Mentre aprofita per fer un mos, justifica la diferència d’audiència entre premsa escrita i televisió. I es que els diaris de Catalunya – La Vanguardia, Ara, Avui, El Periodico i locals d’edició a Catalunya – acaparen el 94,5% de l’audiència de la premsa generalista a Catalunya; i el 5,5% restant s’ho reparteixen (molt ordenadament) diaris d’ambit espanyol. En canvi, a la televisió hi pesa molt la regulació de l’Estat, ja que en el 80% de les hores de televisió no hi ha intervenció del català.

Per aquesta raó es conclou que a menor regulació de l’Estat, major influència dels mitjans catalans.

Cultura – un poble menus culte és més manipulable

Mentres es fa referència a un piulador il·lustre, en Rossend Sanglas, l’Eduard dona la clau per saber quin ha de ser el primer objectiu d’un paés: SER UN POBLE CULTE. La taula imperial del trinxat sembla estar d’acord completament quan en Voltas afirma que Catalunya té un nivell cultural baix i, a poble menys culte, poble més manipulable.

Existeixen algunes confessions a la taula sobre el passat militar d’alguns familiars d’un dels components. Riures per donar pas al que seria un exemple a Veneçuela per reflexar-nos a través del projecte Tocar y luchar, on nanos de barris humils han sortit de la pobresa a partir de la creació d’orquestres i d’aprendre a gaudir de la música, part integrant del cojnunt cultura.

Les paraules més utilitzades: via, independència, expectativa, establishment i esgotament van ser sens dubte els impulsors d’aquesta pregunta: INDEPENDÈNCIA PER FER QUÈ?

  • Queda clar que qualsevol canvi provoca discussió
  • Farem els nostres propis errors
  • Espero que no siguin fets puntuals

Amb diferents comentaris sobre l’empoderament de la situació actual que va significar la via catalana, qui escriu pot confirmar que hi va haver un empoderament del trinxat per la “via Voltas”, que la va aconseguir amb la sinceritat de les seves paraules, i, sobretot, la seva proximitat.

Per finalitzar el post, algunes frases de la nit…

  • El pla A de Catalunya era no marxar. Ara ja ho és. Formar part d’aquesta Espanya és inviable
  • Molta gent de Catalunya té sensació de no perdre res amb el canvi polític, amb la independència
  • En aquests moments no hi ha autoritat moral des d’Espanya per aturar el procés
  • Si no s’aconsegueix ara, la nostra generació haurà perdut el partit
  • Les vaques, no volen

… i la resta, com sempre, es queda a la sala del #trinxat.

Fotografia de capçalera de @pineti

Sobre l'autor

Deixa una resposta