#trinxat - la vida et porta una mica, com el corrent de l’aigua
4748
post-template-default,single,single-post,postid-4748,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

la vida et porta una mica, com el corrent de l’aigua

 

El 177è #trinxat té com a convidat el darrer guardonat amb el Premi Muriel Casals de Comunicació: Tatxo Benet.

Apassionat de la seva empresa i del que representa, se’n sent orgullós perquè sap que no és una empresa normal a Catalunya. L’audiovisual és un món totalment regulat per l’Estat i acostuma a instal·lar-se a prop del poder, és a dir, Madrid. Nosaltres -ens explica- no ens hem especialitzat i ens hi dediquem, al món audiovisual, lluny dels espais de poder que el regulen. El llenguatge audiovisual no és un llenguatge local i nosaltres tenim molta vocació internacional.

La seva expansió més recent ha estat al Canadà (Vancouver, Toronto) i a la Xina (Xanghai, Beijing). A cada país entren de manera diferent en funció de les característiques i la demanda del territori. En un país poden aprofitar, per exemple, els drets de la Lliga per a canals de futbol, i des d’aquí veure com introduir temes de producció de continguts. L’objectiu és entrar al país sense gaire soroll, com un bacteri i expandir-se.

La diversitat lingüística i cultural són valors importants en cada comunitat i copiar models d’unes zones a d’altres és una tasca complexa i difícil.

Mediapro està diversificada en l’àmbit audiovisual: esports, notícies, museus, videojocs… Aquesta diversificació fa que el creixement sigui exponencial.

A nivell de gestió d’empresa, malgrat les gairebé set mil persones que treballen a Mediapro, procuren que la informació circuli de manera fluida.

Tatxo Benet ens acosta al seu cantó més personal explicant-nos que era periodista, que el periodisme representava la seva vocació, però que ara ja no n’és, de periodista, que a la vida ets el que fas i que ell ja no fa de periodista. Nedador de llarga distància, sap que la vida et porta una mica, com el corrent de l’aigua. La seva feina és apassionada i cansada. Radicalment en contra de la censura i a favor de la llibertat d’expressió (i una mica amb el seu fons de periodista), dedica un dels seus darrers projectes a recollir obres censurades amb la intenció d’impulsar una col·lecció permanent a Barcelona : «Què passa amb la censura en el món de l’art?» Li crida l’atenció el fet del gran escàndol que generen i com queden després, en certa manera, maleïdes. En aquest moment té un recull de 40/50 obres d’arreu del món amb diferents motivacions, no massa òbvies algunes, de censura.

Com a anècdota, ens parla somrient del procés de compra de l’obra Presos Polítics de Santiago Sierra en l’edició d’ARCO del 2018, que va ser previ a la censura, i dels equívocs que va generar.

Cal posar en valor la «marca» d’una empresa o d’un canal ja que s’ha de ser capaç de generar confiança a través d’informació veraç. TV3, per exemple,  ha incrementat la seva audiència per les notícies. En el cas de Catalunya, en particular, s’ha d’explicar la veritat perquè a l’altra banda està tot molt manipulat. Destaca la importància dels valors intrínsecs i el fet que aquí tenim talent i iniciativa.

La cloenda de la vetllada ens convida a la reflexió: considera que la televisió és troba en el millor moment de la història, pels sistemes multiplataforma, els canals de difusió, i el recent video on demand, pel quan aposta: «serà la futura manera en què tots veurem la tv».

 

 

Carol Huesa
Sobre l'autor

Deixa una resposta

Categoríes

Twitter

#Barcelona #Girona #trinxat bon estiu bon trinxat catalunya Catalunya Ràdio Comunicació cuina cultura Descobrir Catalunya educació esade ESCACC espiritualitat Everest final Frederic Ximeno Fundació Bofill Genís Roca innovació Jaume Gomà Jorge Wagensberg Jose Antonio Donaire Laura Borràs lideratge Macníficos música passió periodisme política Ramon Viñas Reus sapiens SegundaMano trinxatdeluxe turisme UNESCO URV Vicens Vives

Arxius