#trinxat - Les Llàgrimes de Xavier Bosch en ser desqualificat de Masterchef
3079
post-template-default,single,single-post,postid-3079,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Les Llàgrimes de Xavier Bosch en ser desqualificat de Masterchef

En Xavier Bosch, ponent del #trinxat presa 114, és Periodista i escriptor (podeu veure detall a http://www.trinxat.cat/16-3-2017-trinxat-presa-114-amb-xavier-bosch/) ens va situar als límits de la capacitat del trinxat, amb cares conegudes i també de noves.

Només començar i en ser avisat de les normes del trinxat, va establir una paraula clar que significava que allò que explicaria era off the record, que només seria per a les nostres orelles, vaja, que no es podia tuitejar: “Dani Santana”. El nom del periodista que protagonitza la seva trilogia.

La intervenció inicial d’en Xavier Bosch, amenitzada per anècdotes, secrets i confidències personals va centrar-se en l’actual estat dels mitjans de comunicació i en particular en la seva funció informativa.

Va explicar-nos que des de la descoberta de Colom (12 d’Octubre de 1492) fins que la notícia va arribar a Barcelona van passar sis mesos i gairebé un any fins que va arribar a Moscou. Avui la retransmissió dels fets és simultània al fet en sí. Si els mitjans no arriben, hi ha algú que ho escriu a Twitter, al Facebook o fins i tot ho retransmet pel Periscope. Va especular que Benet XVI va deixar el Papat en conèixer la realitat del món, només dos mesos després d’obrir el seu compte a Twitter.

Però també en termes de quantitat ha canviat radicalment, ja que els impactes informatius que rebia un home a l’edat mitja en tota la seva vida són comparables als que rep avui una sola persona en un sol dia.

Una part molt important de les reflexions del Xavier Bosch encara en l’àmbit del periodisme es centren en els canvis que ha produït la transformació digital dels mitjans. Per una banda, ens trobem davant de ciutadans (ara consumidors) que han deixat de llegir el diari, que han deixat d’aprofundir en les noticies i en la comprensió dels fets. Els usuaris ara llegeixen en diagonal, en comptes de llegir el diari, llegeixen notícies que no els arriben pel diari sinó que els arriben a través de les xarxes socials, algú ho penja o ho passa pel Wassap. A més, normalment es tracta de coses banals. D’altra banda, la tecnologia actual permet als mitjans conèixer quantes persones escolten en un moment concret, en aquell moment concret, l’emissora en qüestió o quantes persones han entrat a veure una notícia o article d’opinió en un diari. La informació és molt, en detall i en el moment.

Aquest canvis en el consum d’informació, juntament la informació de que es disposa,s’han traslladat a canvis en el la forma de “produir” dels mitjans de comunicació. El periodista està més atent a l’audiència, en aquells continguts que generen més audiència. Com hem dit, els fets es retransmeten al moment i els diaris i mitjans tradicionals han de respondre amb la mateixa rapidesa, cosa que no permet el suficient contrast per part del periodista. Els periodistes saben quanta gent ha llegit el seu article o la seva notícia i això suposa una pressió i una competència entre els mateixos professionals per obtenir els màxim de lectures. El que abans eren percepcions ara es coneix al detall.

Aquesta obsessió agafa el clímax a l’hora de redactar els titulars: han de ser agressius, cridar l’atenció, provocar que la gent entri a la notícia, ser humorístics, redactar en forma d’endevinalla… S’ha observat que hi ha paraules tòtem, paraules que aconsegueixen que la gent s’interessi per la notícia en qüestió, com masterchef, independència, o la utilització rànkings i de noms propis de persones o els sentiments d’aquestes.

La pressió tant forta de l’audiència, fa que els periodistes deixin de fer programes de més qualitat o aquells programes que voldrien fer, per acabar fent allò que l’audiència reclama.

En la trobada vam parlar també del Xavier Bosch escriptor, del Xavier Bosch barcelonista, i d’ell com a persona.

Just l’endemà, en Xavier Bosch publicava el seu article a l’ara parlant d’això “Tot per un clic”, i per cert citava el #trinxat. Acaba el Xavier Bosch dient que “necessita ser optimista”. Tant ell com els que necessiteu dosis d’optimisme, cal que vingueu a més trinxats.

Sobre l'autor

Deixa una resposta

Categoríes

Twitter

#Barcelona #Girona #trinxat bon estiu bon trinxat catalunya Catalunya Ràdio Comunicació cuina cultura Descobrir Catalunya educació esade ESCACC espiritualitat Everest final Frederic Ximeno Fundació Bofill Genís Roca innovació Jaume Gomà Jorge Wagensberg Jose Antonio Donaire Laura Borràs lideratge Macníficos música passió periodisme política Ramon Viñas Reus sapiens SegundaMano trinxatdeluxe turisme UNESCO URV Vicens Vives

Arxius