#trinxat - “L’ocurrència de la nena: ser escriptora”
3368
post-template-default,single,single-post,postid-3368,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

“L’ocurrència de la nena: ser escriptora”

La Rosell Amills va tenir clar que volia escriure des dels 7 anys i, el que a casa veien com una dèria infantil, va convertir-se per ella en una fixació: escriure a qualsevol preu. El #trinxat del 5 d’Octubre va ser en bona part el relat d’aquesta vocació, viscuda com ella entén que s’ha de viure qualsevol vocació: sense por, prenent cada obstacle com una oportunitat per millorar.

 

La Roser ens va parlar del contrast  viscut en instal·lar-se a Barcelona provinent de Mallorca amb només 17 anys, per iniciar els estudis de filologia hispànica a l’Autònoma i filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Del seu desig de ser mare jove, va néixer en Marcel, nom d’inspiració proustiana, i la seva maternitat va coincidir amb el reconeixement al seu primer poemari, amb el Premi de Poesia de la Universitat  Politècnica de Madrid. La seva primera feina va ser de correctora ortotipogràfica a revistes femenines del Grupo Z, fins que un dia va demanar a la Joana Bonet que la deixés escriure a ella directament. Aquest va ser un primer pas que va precedir al de responsabilitzar-se de diverses revistes de decoració.  La seva etapa en el món de les revistes suposa per la Roser una escola de síntesi que valora molt positivament. Després de la crisi en el sector, s’incorpora com a cap de premsa del Corte Inglés, fins que la vocació d’escriure fa que deixi la seguretat del càrrec per dedicar-se plenament a l’escriptura a partir del 2008: “Si dubtes sobre si has d’escriure o no, és que encara no estàs a punt per fer-ho”. A partir d’aquest moment s’imposa la disciplina d’escriure una novel·la cada any, tot i que per ella no és tan important publicar llibres com tenir un discurs per explicar al món i saber transmetre’l.

 

La publicació del poemari “Morbo”, de ”M’agrada el sexe” i de “1001 Fantasies eròtiques” fa que l’etiquetin com a escriptora eròtica, però ella no se’n sent. El personatge d’especialista en literatura eròtica es menja en realitat l’escriptora.

 

Per a la Roser, la llibertat està en l’elecció (“ets lliure quan tries, no quan ho fas tot”) i en la pèrdua de la timidesa (“ser tímid vol dir témer”) . Aquesta actitud,  que condueix a una llibertat desinhibida, es construeix en accions com la de començar a fotografiar-se el cul a partir dels 26 anys i analitzar les fotografies, per superar el complex que llavors l’acompanyava. La visió que ens exposa del sexe com un procés de descoberta, d’aprenentatge, sempre sobre la base de la tolerància i on l’únic pecat és avorrir-se, ens porta posteriorment a debatre sobre si, tenint en compte els rols que assumeixen actualment els més joves en les seves relacions, el que estem vivint ara mateix és una involució: la recuperació de visions que creiem superades i el romanticisme en excés.

 

De la trobada en sorgeix una recomanació de lectura, el  “Discurs de la servitud voluntària” d’Étienne de la Boétie i un repte: parlar de sexe amb els pares.

Qui l’accepta? La Roser ens garanteix que, si fem fluir la conversa, quedarem gratament sorpresos.

 

PS:

Després dels esdeveniments del dia 1 d’Octubre, aquest #trinxat va tenir una prèvia atípica, en la que vam poder parlar una estona de com havíem viscut els dies anteriors i ens vam poder respondre al  “i tu, on eres?”, al “vosaltres vau rebre?”… i a totes aquelles preguntes que ens va anar bé fer-nos en aquell moment, compartir reflexions, punts de vista i inquietuds en uns moments intensos. En definitiva, #trinxat

Sobre l'autor

Deixa una resposta

Categoríes

Twitter

#Barcelona #Girona #trinxat bon estiu bon trinxat catalunya Catalunya Ràdio Comunicació cuina cultura Descobrir Catalunya educació esade ESCACC espiritualitat Everest final Frederic Ximeno Fundació Bofill Genís Roca innovació Jaume Gomà Jorge Wagensberg Jose Antonio Donaire Laura Borràs lideratge Macníficos música passió periodisme política Ramon Viñas Reus sapiens SegundaMano trinxatdeluxe turisme UNESCO URV Vicens Vives

Arxius