#trinxat - Millorar vol dir descobrir llocs on fins ara no has anat – Xavier Garcia
677
post-template-default,single,single-post,postid-677,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Millorar vol dir descobrir llocs on fins ara no has anat – Xavier Garcia

Xavier Garcia

Post escrit  per Ernest Benach

La 35ena edició del #trinxat va reunir a alguns #trinxat-residents Agustí López d’inspira-project, Ana Tarragona de elnan.cat, Bernadette Farriol de fesomia, Ernest Benach de tastic, Hildebrand Salvat de Ceres, Jaume Batista de Astel, Lluis Palleja de Concentrats Pallejà, Marc Arza de l’Ajuntament de Reus, Xavier Fähndrich de l’Ajuntament de Valls, Xavier Menduiña d’ahoramoda i Xavier Plana de icam. Com a #trinxat-convidats Montse Torrents de la fundació URV, Jacint Clavé de Altcam, Àngel Pérez de Raonia i Albert Roca dissenyador de mobles.

El Xavi Garcia serà sempre entrenador de bàsquet. Aquesta va ser la seva presentació en forma de sentència per deixar clares les coses d’entrada. El 19 de desembre i després de presentar el seu llibre a Reus, EntrenaMENT i emocions, el Xavi va ser el convidat del #trinxat versió reusenca. El bàsquet és la passió d’aquest manresà que ha arribat a l’elit del bàsquet professional com entrenador, tot i que ara es dedica al coaching, i a d’altres projectes vitals.

L’objectiu de l’entrenador és dependre el mínim possible d’allò que no depèn d’ell

Deia el Xavi que mentre estudiava “Telecos” a Vilanova i la Geltrú, a classe de Física i Química ell es dedicava a preparar els esquemes de l’entrenament del vespre.

Va arribar molt aviat al més alt nivell, sent un dels entrenadors més joves de l’ACB. Però arribar a l’elit no és un camí de roses ni una realitat feta a base de flors i violes.  Una mala ratxa de derrotes li canvia la vida, la trompada és forta i el Xavi decideix enfocar la seva vida cap a altres objectius. Es forma en l’àmbit del coaching i comença a donar suport en l’àmbit del lideratge i de l’alt rendiment esportiu.

Ens explica una màxima que va aprendre d’un bon amic seu, i també entrenador de bàsquet, Ricard Cases, “L’objectiu de l’entrenador és dependre el mínim possible d’allò que no depèn d’ell”.  

En l’esport d’elit acostuma a haver-hi el model d’èxit, que es basa en disposar del que vols i fer el que et sembla. És fàcil treballar amb aquestes condicions. En contraposició ens trobem amb el model precari, on qui hi ha de treballar s’obliga a tenir-ho tot previst, tot absolutament apamat, i no deixar res a l’atzar.

Davant d’un desafiament aconsella el Xavi d’aplicar la regla de la mà, o sigui una estratègia amb 5 vies i provar-ho. I a partir d’aquesta conversa ens perdem en tot un seguit d’afirmacions, que no per òbvies, deixen de tenir el seu interès i la seva importància. Per exemple, abans de fer és fonamental analitzar amb perspectiva, la qual cosa serveix per a un entrenador de bàsquet, però també per a la vida, per als negocis, etc. Un entrenador ha de tenir sempre tots els escenaris previstos i ens ho il·lustra amb un episodi que li va passar el dia de Nadal del 2005, i que va representar un trasbals important per a l’equip quan, de fet, el que va provocar que les coses no anessin bé va ser un fet extraesportiu, o quan entrenava un equip de Vic que militava a la LEB plata i tenia una part de l’equip motivada per a un objectiu i una altra motivada per un altre objectiu del tot diferent. Davant d’un esdeveniment esportiu excepcional, què es fa? Això ens preguntava el Xavi Garcia, i apuntava que recórrer a la intuïció era un valor important de qualsevol líder i fonamental en la presa de decisions.

Quan les coses van malament ens acostumem a tancar en nosaltres mateixos. Si miro malament els que treballen amb mi, no tinc possibilitats. Si un entrenador no creu en el seu equip no el pot tirar endavant.

Millorar vol dir descobrir llocs on fins ara no has anat

Una de les explicacions que més cridà l’atenció va ser l’explicació del cicle mental de l’esportista, que es composa de 7 fases:

  1. Expectativa
  2. Predisposició i exigència
  3. Relacions extraordinàries (Generositat + humilitat)
  4. Èxit
  5. Acomodament (ja no cal donar el 100%)
  6. Les relacions perden qualitat (hi ha distraccions)
  7. Percepcions negatives (el pas previ als canvis)

Sosté el Xavi Garcia que quan arribes a la fase de l’acomodament és quan s’han de produir els canvis i recuperar la fase de l’expectativa. L’exercici de posar exemples pràctics, d’equips de somni que tots coneixíem, a les 7 fases no es va poder evitar…

La part final de l’exposició del Xavi, ja en el marc de l’intercanvi d’impressions es va centrar en la gestió de les emocions. Algunes perles: Quan treballes, ho fas des d’una emoció encara que sigui inconscient. Una altra: Les primeres paraules del matí són claus!. I encara una altra: Un entrenador s’ha de plantejar quins valors vol per al seu equip i a través de quin jugador farà que entrin a l’equip. Per exemple el veterà pot aportar coherència, el jove afany de superació,…

A l’hora de formular objectius cal diferenciar compromís, objectius i il·lusió

Tot i centrar la seva xerrada en l’àmbit esportiu, a partir de la seva experiència com a entrenador d’elit, el Xavi Garcia ens va situar en moltes ocasions al parquet de la vida, o sigui a canviar la pista de bàsquet per la vida quotidiana, i per tant a plantejar moltes equivalències amb la vida real.

La vida per descomptat no és cap partit de bàsquet, ni tan sols de futbol, però la vida reuneix tot un seguit d’elements com la competitivitat, la solidaritat, l’èxit, el fracàs,… I de vegades no sabem exactament quin és el nostre equip, i on exactament hem d’encistellar. En aquesta darrera part vam parlar de lideratge, i de com s’exerceix aquest en diferents àmbits, a part de conèixer projectes de futur del mateix Xavi vinculats a aquesta qüestió.

Fotografia de capçalera de @marcarza

Sobre l'autor

Deixa una resposta