#trinxat - Necessitem decidir que volem ser excel·lents
3723
post-template-default,single,single-post,postid-3723,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Necessitem decidir que volem ser excel·lents

Miquel Puig i Raposo va ser el ponent del #trinxat presa 136. Doctor en Economia, ha desenvolupat la seva carrera professional en l’ensenyament universitari, l’administració publica, l’empresa multinacional i l’assessorament independent. Actualment treballa en l’àmbit de la gestió universitària.

Comença el ponent traslladant-nos unes reflexions sobre l’economia del nostre país. En la seva opinió, no donem prou valor a l’economia que tenim. Ens explica que l’economia catalana s’apuntala en tres factors fonamentals. El primer factor és que es tracta d’una economia que sosté un nivell de prosperitat considerable. El segon factor, és que es tracta d’una economia exportadora. Diu que aquest factor no és gens evident, perquè cal que ens remuntem al moment en el que ens vam adherir a la Unió Europea. Llavors no teníem una economia competitiva, perquè només veníem a Espanya. Fa 30 anys no estava tan clar que la indústria catalana pogués sobreviure. Avui l’economia catalana és exportadora. Donat que exportem el 50% del que produïm, podem dir que ens n’hem sortit. El tercer factor de que ens parla el Miquel, és que tenim una economia molt diversificada; tenim industria química, de l’automoció, industria alimentaria, turisme…. En les seves paraules, és una economia valuosa.

Un cop exposat els punts forts, el Miquel aborda les febleses: la nostra economia té un defecte d’estructura productiva. No és una economia excel·lent, no està orientada a l’excel·lència. Hi ha elements excel·lents, però no es una economia excel·lent. Una part massa important de l’economia sobreviu gràcies a pagar molt poc. D’una banda tenim una part d’empresaris que paguen molt poc perquè si no, no sobreviurien. També tenim una part de l’estructura productiva que ja li va be que hi hagi gent a la que li pugui pagar poc. Tenim massa porció de l’economia orientada a aquest enfocament.

Arriba el moment en que comencem a parlar de solucions. Per corregir les mancances, cal que les enfoquem bé per saber com els podem arreglar. El Miquel ens posa com a exemple la transformació del Priorat, fet que ell ha viscut en primera persona. Les persones que van iniciar aquesta transformació tenien un objectiu, que era fer un vi excel·lent, al temps que pensaven en el món. La solució passa per voler ser. La transformació del Priorat va ser fruit d’un voler ser com a decisió col·lectiva, fruit de la decisió “volem fer vins excel·lents”. Conclou el Miquel la seva xerrada dient que si volem tenir una estructura productiva determinada, necessitem decidir-ho.

Un cop iniciat el debat, van sorgir molts temes diferents al voltant de la necessitat d’aspirar a l’excel·lència i de la manca d’aquesta. Vam parlar d’educació, de la idoneïtat de la formació, de la importància de la motivació, però també de la nostra cultura, que si valorem poc l’excel·lència i molt la mediocritat, com hem d’excel·lir com a país? Parlem d’abandonament escolar, que és baix quan hi ha indústria i és elevat quan hi ha turisme. El Miquel exposa que som víctimes d’una obsessió que es pagar poc, especialment al sector del turisme i ens esta portant a la ruïna. La clau està en els sous.

Ja cap al final de la vetllada, les reflexions s’enfoquen cap al futur del país: Quin país volem? Volem que estigui prohibit cobrar per sota del llindar de la pobresa? El Miquel ens parla del ranking dels millors països del mon, ens diu que els més rics i els més equitatius son tots països petits, excepte en el cas d’Alemanya. Pel que fa a l’economia, avui es indiferent ser petit que ser gran, el que realment importa és ser un país cohesionat. La raó és perquè els grans problemes nomes es resolen amb consens, compartint solucions i distribuint sacrificis. La clau es que ens importa el nostre país, llavors estem millor preparats per afrontar els problemes. Gràcies a la ponència del Miquel al #trinxat 136, i a les aportacions dels assistents, vam fer un recorregut molt interessant des dels factors clau de la nostra economia per acabar prenent consciència de que com a país ens cal prendre una decisió col·lectiva: ens cal decidir col·lectivament que volem ser excel·lents com a país.

Sobre l'autor

1 Comments
  • emilieto - febrer 16, 2018

    Thank Chus Blasco for teaching me so much about the miles and points world.

Deixa una resposta

Categoríes

#Barcelona #Girona #trinxat bon estiu bon trinxat catalunya Catalunya Ràdio Comunicació cuina cultura Descobrir Catalunya educació esade ESCACC espiritualitat Everest final Frederic Ximeno Fundació Bofill Genís Roca innovació Jaume Gomà Jorge Wagensberg Jose Antonio Donaire Laura Borràs lideratge Macníficos música passió periodisme política Ramon Viñas Reus sapiens SegundaMano trinxatdeluxe turisme UNESCO URV Vicens Vives

Arxius