#trinxat - Qui paga per la informació? – Silvia Barroso
3830
post-template-default,single,single-post,postid-3830,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Qui paga per la informació? – Silvia Barroso

  • Qui paga per la informació?

Tot just al començar i després de la tradicional roda de presentacions, la Silvia Barroso ens fa una diferenciació, sense cap altre anim d’establir les característiques diferencials entre la premsa o els mitjans en espanyol i en català. Principalment el factor que fa que es diferenciïn es el nombre de lectors, el nombre de lectors en espanyol, que evidentment inclouen tota llatinoamericà, gira entorn dels 540 milions, i el català a tot estirar als 10 milions. Això fa que el model negoci d’oferir noticies o informació per captar ingressos provinents de la publicitat inserida als diaris, ja siguin digitals com de paper, sigui més utilitzat, tot i que no estigui demostrat que aquest model sigui viable econòmicament. El model de negoci català, i concretament el del diari ARA, es veu obligat a combinar el diari en paper i la versió digital, avui per avui, a l’ARA els beneficis provenen de la versió en paper.

Segons les dades que s’han publicat en referencia al 2017 , el nombre de lectors de diaris en paper continua baixant progressivament, i al contrari les xifres de lectors del ARA en paper continuen augmentant. I es la versió en paper la que aporta mes recursos, si ve encara no es pot parlar de beneficis al mitja, es d’alguna manera la versió preferida pels lectors, i especialment en èpoques ben diferenciades, ja sigui els cap de setmana com en els períodes de vacances, sembla ser que es confirma que amb disponibilitat de temps i amb l’hàbit adquirit, el plaer de llegir el diari en paper, de prendre’s el temps que requereix, donat que les noticies i la informació en la versió paper te una extensió superior, tant la informació dels reportatges, com en els articles d’opinió,va en augment entre els lectors del ARA.

Per altre banda els mitjans digitals, tant els de model de pagament, com els gratuïts, suportats per tant per versions en paper de les seves versions tradicionals, com els que es suporten únicament a traves de la publicitat en úniques versions digitals, encara han de demostrar la viabilitat, i això es deu a que pels anunciants, el retorn, els ingressos i el cost per clic, encara no son prou atractius per si sols, per tant no fan viable la publicitat com a únic mitja de financiació per a la majoria de mitjans digitals, tot i això aquestes dades ni son prou clares ni prou transparents com per poder generalitzar, donat que la estructura necessària per produir un diari a la xarxa, i que aquest tingui una aparença de gran mitja o be equiparable a les versions digitals del tradicionals en paper.

  • Per què no estem disposats a pagar per una millor qualitat de premsa?

La majoria dels consumidors no estan disposats a pagar per continguts de qualitat, es més, el costum de pagar per una millor informació, o d’assumir que la informació o les noticies en versió digital, de pagament, poden permetre una feina de recerca i contrastació millor i més profunda, tampoc sembla que sigui un motivador suficient per aconseguir que assumeixin pagar-ne un preu superior, i en molts casos, també es reclamen gratuïtament.

En aquest punt es on l’Artemi Roca, un dels assistents, ens explica la seva pròpia experiència, local, com a propietari d’un quiosc, que tot just fa tres mesos ha decidit deixar de vendre premsa escrita i revistes.

Les XXSS fan que tant els continguts, com la manera de ser publicats es vegin modificats, les condicions o característiques que eines i canals com Facebook o Twitter requereixen per tal de guanyar “likes”, notorietat o visibilitat, i com aquests canals prioritzen que veurà o que tindrà la oportunitat de veure una xarxa d’amics o seguidors, sumat a la necessitat dels mitjans de ser-hi , de poder-ne captar tràfic i dirigir-lo al seus webs o al quiosc , fa que el periodista o redactor del contingut hagi de fer-ho en un ventall de estils i de característiques lligades al mitja o eina en que es publicarà que no fa més que ampliar la feina i la professionalització requerida i encarada al mitja que es vol cobrir, al ARA això es feina de cada un dels seus treballadors, fins hi tot la auditoria dels comentaris publicats, o la avaluació del comentaris a publicar dels lectors, que passen tots per un pre-filtre a fi de evitar, la mala educació, l’insult o el menyspreu tot i que es fa amb la idea de ser el mes tolerants i oberts possibles per no censurar cap opinió.

A tot això , en paraules de Salvador Cot, actual director del digotal elmon.cat, la Silvia Barroso ens comenta que, aquest fet si més no , “esta portant que, des de que es pot comentar els diaris digitals tot allò que un vol, les portes dels WC estan més netes”.

Aquesta manera de fer esta fent, que lectors digitals del ARA, comencin a comprar la versió en paper els caps de setmana, com una versió “Upgrade” de la versió digital a la que estan subscrits.

  • Internet és l’origen, o sols un factor de la transformació que esta patint el model de negoci dels mitjans?

El Periodisme, i molt probablement en general tot, s’està debatent entre dos clars demandes o tipus de demandants, en el que per una banda hi ha el consumidor més tradicional, el del paper, els que prefereix i necessita articles, noticies i informació en profunditat, contrastades, veraces i que per tant concedeixen la confiança, i se’n torna un defensor, un fan. Per altre banda tenim una gran quantitat de demandes, que fruit del efecte internet, i de diverses altres causes sociològiques, demanden un periodisme, un producte, breu, clar, concís i en molts cassos superficial, i sobretot immediat, instantani, tot aquest conjunt de característiques fa que sigui més comú caure en errors, haver de fer correccions i demanar disculpes per allò que s’hagi pogut publicar, sense prou veracitat, o contrast. El periodisme actualment ha de situar-se, oferir opcions, i fer-ne un model de negoci viable incloent totes dues demandes. El gros de la població lectora de mitjans, es conforma avui per avui, amb aquest segon tipus de informació o noticies. Tot i això, fenòmens com el “clickbait” comença ha estar en desús.

  • Que aporta, o diferencia al diari ARA?

L’observació i avaluació del que llegeixen, i comenten, del contacte directe de lectors amb el diari, és una mesura que l’ ARA utilitza com a guia del que ha de publicar, del com ho ha de publicar, i que no; No com en el passat que això depenia de la línia editorial, dels accionistes o proveïdors de fons, o directament dels propietaris dels mitjans.

L’ARA, igual que altres mitjans digitals, procura escoltar els seus lectors. Avaluar que els agrada, i que no, a que dediquen més estona i que comenten o comparteixen més. A partir d’aquesta observació algunes de les seves seccions, o característiques diferencials son potenciades o ampliades, n’és una exemple la secció d’opinió, amb signatures molt reconegudes i constantment ampliant la llista.

  • Que sap l’ARA dels seus lectors?

Al ARA des del seu inici, va tenir en compte i va posar el focus a les característiques dels actuals lectors de diaris, va basar el seu llançament, en una gran campanya de captació de lectors catalans, i tal i com en Carles Capdevila va repetir constantment: “Perseguirem els lectors per Twitter, mar i aire.”

Això suposa fer una gran feina i inversió, però que de mica en mica va donant el seu fruit, i acostant les xifres del mitja als beneficis.

  • Cap on ha d’anar la premsa, o  quina es l’objectiu anelable per continuar amb la transformació?

La defensa de la línia editorial, a l’ARA, no esta únicament lligada a la independència econòmica, o la obtenció de recursos, es també una clara aposta i pretensió des de la tossuderia la perseverança dels qui hi treballem, ens va explicar la Silvia Barroso, lluitada amb dents i ungles per demostrar-ho als lectors i aconseguir-ne més, fruit de la manera impecable de fer, la manca d’errors i la professió.

Tot plegat fa pensar que el sector encara no a ha finalitzat o no ha sabut reinventar-se o trobar el model de negoci que el faci viable, experiències com les ràdios digitals, els canals de televisió, canal de vídeo noticies, continguts Media, etc… continuen essent cars de produir i no es deslliguen de la idea de gratuïtat que a dia d’avui esta instal·lada en la ment del consumidor.

Sobre l'autor

Deixa una resposta

Categoríes

Twitter

#Barcelona #Girona #trinxat bon estiu bon trinxat catalunya Catalunya Ràdio Comunicació cuina cultura Descobrir Catalunya educació esade ESCACC espiritualitat Everest final Frederic Ximeno Fundació Bofill Genís Roca innovació Jaume Gomà Jorge Wagensberg Jose Antonio Donaire Laura Borràs lideratge Macníficos música passió periodisme política Ramon Viñas Reus sapiens SegundaMano trinxatdeluxe turisme UNESCO URV Vicens Vives

Arxius