#trinxat - La bona pinya fa bo el castell – Ernest Benach
94
post-template-default,single,single-post,postid-94,single-format-gallery,ajax_updown_fade,page_not_loaded

La bona pinya fa bo el castell – Ernest Benach

benach

Ja en portem dos i sant tornem-hi. Hom diria que els nervis haurien de ser menors en la segona edició, però no. Clar que aquest cop el nostre convidat especial havia escollit el #trinxat com a primer acte de la seva recuperada vida civil…

Com que ens vàrem treballar més les instruccions, no van haver gaires problemes per a que els #trinxat-convidats arribessin al Círcol, així que amb poc menys de vint minuts de retard es donava inici a la segona presa del #trinxat estant presents el panell complert de #trinxat-residents Jordi Planas, Jaime Polo, Xavier Fähndrich, Ana Tarragona, Jaume Batista, Guillem Ramos-Salvat, Ivan Rodon, Xavier Güell i Xavier Menduiña. En aquesta segona presa vàrem tenir la sort de compartir amb Begoña Floria quarta tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona, Quico Domènech de ReusTV, Marc Arza de futura.cat i autor del blog catalunya.ffw, Anton Aymemi, Agustí López de TAU Consulting i autor del blog Somos Personas, no Recursos, Oriol Llevat de Media Contacts i autor del blog The Marketing Way, Jaume Polo, David Serra guionista i bladerunner que afirma haver vist coses que no creuríem…, Xavier Güell Cid de Ahora Moda i Joan Pons de AHEAD.

Després de les presentacions i un cop ben assegudets a la taula, pren la paraula n’Ernest Benach i ens explica la seva experiència personal en el que han estat els darrers 14 anys de presència continuada al parlament. Segons ens relata tot comença en la primera reunió de la mesa del Parlament de l’any 1996 on a la pregunta Què farà el Parlament a Internet? en Joan Reventós li respon… ocupa-te’n tu. A nivell personal l’Ernest compartia la seva presència al Parlament amb la regidoria de Societat de la Informació, Tecnologies Emergents i de Cooperació de l’Ajuntament de Reus. Tot i que no va sortir al debat del #trinxat val a dir que aquesta regidoria va ser la responsable de la incorporació de les tecnologies informàtiques i electròniques a l’Ajuntament de Reus. La primera línia de la regidoria és la adequació de les dependències municipals mitjançant un projecte denominat Administració Obert@ (dotat per la UE amb 300.000 €) que té com a objecte principal avançar cap a una estructura municipal de caràcter transversal més àgil i flexible orientada a les persones. A nivell pràctic a més de fer més accessible la informació o la comunicació entre el personal de l’Ajuntament, es buscava millorar l’atenció al ciutadà mitjançant la web www.reus.net, la implantació d’un telèfon d’atenció 901.112.113 i 010, la creació d’una gestió multicanal (web, presencial i telefònica) i la instal·lació de canals de videoconferència entre seus municipals i els centres cívics. La segona línia, segons ells mateixos diuen, és apropar internet als ciutadans per a corregir desequilibris entre usuaris i no-usuaris de mitjans digitals.

La bona pinya fa bo el castell

Amb aquesta experiència al sarró l’any 2003 n’Ernest és escollit President del Parlament i es posa mans a la feina per aconseguir allò que set anys abans li havia encarregat en Reventós… d’això d’internet, ocupa-te’n tu. Així a una de les primeres reunions amb el personal del Parlament una cosa va quedar molt clara per tothom “tant els informàtics, com els dissenyadors i els de comunicació opinen que la competència en matèria d’Internet és seva”. Amb tot, els primers passos de la definició del que ha esdevingut el Parlament del 2010 parteixen d’una premissa de disseny que s’ha mantingut en el punt de referència en tot el procés “El canal parlament i la web són la mateixa cosa de forma que han de tenir el mateix tractament”. En aquest punt, i a tomb del debat entre la resistència al canvi de les organitzacions a les noves iniciatives, el ponent sosté que sovint la política té un punt de precaució al voltant del canvi. Per exemplificar-ho ens comenta que en el cas del vot electrònic per a diputats que no estan presents a la cambra per causes mèdiques, tot i tenir-ho tècnicament resolt, finalment no es va tirar endavant i ens vàrem quedar a mig camí amb el vot per delegació.

Una part molt important de la feina és ordenar la casa per dins

El punt d’inflexió de tota la evolució en la consecució del Parlament 2.0 és una reunió amb els dos principals grups d’interès de la Cambra: amb els treballadors interns i amb els parlamentaris. En aquestes trobades se’ls fa evident que fins aquell moment s’informava, però que calia ser més ambiciós, com a Parlament es podia comunicar i fins i tot es podia respondre… d’aquest punt de partida a tenir desplegada tota la bateria d’eines que el Parlament posa a disposició dels internautes: facebook, twitter, agregadors, ginys tecnològics pels parlamentaris, sindicació de continguts… ha passat un temps en que, sempre segons el ponent, s’ha avançat fermament tot i algunes equivocacions que s’han solucionat. Una proba de foc és el ple dels 25 anys del Parlament en que els espectadors e internautes interaccionaven i preguntaven als parlamentaris convertint-la en una “experiència comunicativa extraordinària”. Per finalitzar aquesta part de la seva intervenció i abans d’obrir el diàleg, l’Ernest va destacar la creació de les e-peticions en que els ciutadans poden adreçar les seves peticions al Parlament i a la Comissió de Peticions tant de forma individual com col·lectiva.

A partir d’aquí es va parlar de la darrera campanya electoral i de l’ús que s’ha fet de les eines 2.0. Després d’una bona estona i, sense que ningú es fes responsable de les afirmacions, vàrem consensuar que la campanya electoral ha decebut en l’ús del 2.0 i que, tot i emmirallar-nos en Obama finalment el 2.0 es va convertir en una tècnica més del màrqueting.

A la fase de diàleg obert van sortir noms com José Antonio Donaire, Montserrat Capdevila o Carles Puigdemont com a referent de bon ús de la tecnologia i de la filosofia 2.0, es va esmentar que a la CALRE el Parlament de Catalunya és un referent; es va dir que igual que el que succeeix als països nòrdics, França i Regne Unit el Parlament té el CAPCIT que és el Consell Assessor en matèria científica; va sortir que al Parlament hi ha formació en digitalització, idiomes i dret europeu (entre altres matèries), la Begoña Floria va recordar que si la Blackberry la tenim en català és perquè el Parlament va forçar a la marca a localitzar el seu software… en resum, es van tractar una sèrie d’aspectes prou rellevants com per a estar tots els presents d’acord que el Parlament de Catalunya és un model de referència mundial a un nivell similar al del Regne Unit…

I fins aquí puc escriure. La resta es queda a la sala del #trinxat

Sobre l'autor

Deixa una resposta