#trinxat - La natura no té la culpa dels plans d’estudi – Jorge Wagensberg
31
post-template-default,single,single-post,postid-31,single-format-gallery,ajax_updown_fade,page_not_loaded

La natura no té la culpa dels plans d’estudi – Jorge Wagensberg

Si alguna cosa cal destacar, com sempre fem, d’aquest primer #trinxat del tercer any és la generositat i flexibilitat d’en Jorge Wagensberg per parlar dels diversos temes que van anar sortint.

Com a sospitosos habituals de l’equip de #trinxat-residents teníem a Agustí López, Ana Tarragona, Jaume Batista, Lluís Pallejà, Mar Camacho, Marc Arza, Xavier Fähndrich, Xavier Menduiña i Xavier Plana. Com #trinxat-convidats cares noves i (algunes) cares conegudes… Xavier Carles del Grup Carles, Trina Milan d’STIC, Kim Ruiz emprenedor, Quico Doménech de NW Revista de Reus, Àngel Cortadelles de la Generalitat de Catalunya, Àngel Perez de Raonia, Jordi Planas, Victòria Pelegrin de l’Ajuntament de Tarragona, Salvador Olivè emprenedor, Joan Castillo d’e-urek, Rosario Jiménez pintora i Ignasi Soler de la URV.

Us deixo les notes de la sessió amb en Jorge Wagensberg

L’aforisme és la expressió del gènere científic

La natura no té la culpa dels plans d’estudis.

Un aforisme serveix per a iniciar una conversa ja que manté la reflexió.

Un poema es molt científic ja que un mínim porta a un màxim. El súmmum és l’aforisme.

La comprensió són coincidències entre diferències. La expressió F=m·a porta a la comprensió de tota la mecànica clàssica.

Dels gairebé 3000 aforismes escrits… 10 ja estaven escrits per altres. Un exemple, “les religions són com les estrelles ja que necessiten força per brillar”.

El millor aforisme és de Carl Sagan “A la pregunta sobre si hi ha vida fora del planeta hi ha dos possibles respostes: Sí o No… i les dues opcions són altament sorprenents”.

En Kissinger va dir en una roda de premsa “Espero que tinguin les preguntes a les respostes que he preparat”.

La matemàtica no és ciència atès que no fa concessions a la realitat.

La imaginació per crear una conjectura matemàtica la tenen els vells, però les teories les demostren els joves.

Una veritat blindada va en contra de la evolució de la ciència.

Si jo crec “A” i veig “A”, o bé canvio la manera de veure “A” o bé la manera de creure “A”.

Els aforismes oberts a moltes interpretacions són mals aforismes.

Mantenir la harmonia entre la identitat personal i la identitat col•lectiva és l’equilibri… i això és el que és difícil assolir.

El CosmoCaixa és un fill de la indignació

La museografia és massa important per deixar-la en mans dels científics

A un jove no l’estimules si li dius que està tot fet.

El estímul del científic ha de ser el mateix que el del ciutadà.

En els darrers temps es viu una elevada acceleració de la ciència.

En aquest país no hi ha ciències… “que inventen ellos!!” Unamuno

La Vanguardia va ser el primer diari en tenir suplement de ciència i va ser el primer en eliminar-ho.

Al Japó no hi ha generositat per fer ciència

Als 11 anys un ciutadà està madur museològicament parlant.

I ja per a finalitzar ens vàrem anar cap a casa amb un aforisme de Stephen Weinberg “Amb religió o sense religió les persones fan coses bones i coses dolentes, però per a que una persona faci coses dolentes, fa falta la religió”.

(fotografia original de @lluispalleja)

Sobre l'autor

Deixa una resposta