#trinxat - Un periodista no sols ha de tenir curriculum, ha de ser honest – Jofre Llombart
1515
post-template-default,single,single-post,postid-1515,single-format-standard,ajax_updown_fade,page_not_loaded

Un periodista no sols ha de tenir curriculum, ha de ser honest – Jofre Llombart

#trinxat presa 69, amb Jofre Llombart

El trinxat de Barcelona d’aquest 7 de maig va tenir com a convidat en Jofre Llombart, periodista que actualment treballa a www.RAC1.org i publica un article setmanal al www.singular.cat. També cal destacar la seva vessant com a escriptor i esmentar el seu darrer llibre “Doncs jo ara votaré si”. Van assistir el nostres habituals #trinxat-residents Guillem Graell, Jaume Amat, Joan Castillo, Enric Queralt, Artur Miró i Lluís Queralt així com els #trinxat- convidats Josep M. Martorell Dr. General de Recerca, Ernest Benach expresident del Parlament, Marta Abellà i Olga Suanya de Tinkle, Mireia Macià de E-UREK, David Rodríguez, Jordi Marí de FCC, David Escrich i Daniel Solà d’Alstom, Toñi Herrero de Intellego i en Joan Amat de Desigual.

Jofre Llombart comença dient que s’aixeca cada dia a les 4 del matí, que tenir certa vida nocturna molt de tant en tant l’omple de plaer encara que l’endemà estigui #trinxat i per tant li fa especial il·lusió haver estat convidat. En Jofre avui ens parlarà de les seves tres passions: la ràdio, el periodisme i la política.

L’honestedat del comunicador

Per ell ser periodista de prestigi no només vol dir tenir un currículum immaculat sinó que també cal ser honest. Amb això vol dir que si per exemple, Messi marca un gol en fora de joc, i el que està retransmetent el partit és del Barça, ser honest és dir que és fora de joc (cas Puyal). Per tant, primera conclusió, no tots els periodistes són honestos. Hi ha qui ho amagaria.

Els mitjans de comunicació

Tots els mitjans de comunicació, tots, obeeixen a algun interès. Alguns poden tenir un interès econòmic, d’altres poden tenir un marcatge polític més rellevant i d’altres com els públics catalans el seu interès és donar comptes a la comissió de control del Parlament de Catalunya. Tots aquests fets acaben condicionant el periodisme que es fa en cadascun dels mitjans.

El periodisme ha de molestar

El periodisme es defineix com “allò que algú no vol que es publiqui. La resta és publicitat”. Aquesta frase és tan bona que ha estat atribuïda a George Orwell, Lord Northcliffe, propietari del Daily mirror i el Daily mail i encara un tercer autor. En el món del periodisme aleshores la gent, la societat, els lectors, oients es posicionen escollint allò que li satisfà i fuig d’allò que no el convenç. En les tertúlies de RAC1 el que es busca és recollir el màxim de sensibilitats. És el seu posicionament. També podem dir que molts altres mitjans no busquen aquest posicionament. A més, en el nostre cas, la gent vol acabar sentint uns determinats tertulians i per això costa fer entrar nous tertulians.

El periodisme i la crisis

Actualment la societat està vivint una crisi econòmica, laboral i de formació i el periodisme no se n’escapa. El problema és que el periodisme sempre ha estat en crisi i incideixen altres crisis com la crisi del sistema (tenim un sistema polític qüestionat) , la crisi tecnològica (hem passat del paper a les noves tecnologies en múltiples plataformes), la crisi política (els polítics ara fan tuits i, per tant es comuniquen diferent) i finalment una crisi territorial (i quin és el paper dels periodistes en aquest tema?). Doncs bé en la crisi territorial i en una societat moderna i democràtica podríem traduir-ho com que els mitjans de comunicació són els tancs i els canons. I és aquí on l’honestedat del periodista ha de prendre més força encara.

I tornem al periodista

Dir que Trias té un compte a Suïssa és anar a la guerra perquè no és veritat. Dir que s’han fet retallades en salut per valor d’un 12% a Catalunya és veritat i, per tant, malgrat potser no sigui del gust dels oients, el periodista honest ho ha de comunicar.

En el debat de la independència s’han fet proclames que no són honestes. En cas d’independència les set plagues d’Egipte es quedarien curtes. Per això en Jofre va escriure el llibre “desmuntant la caverna”. Podem parlar de balances, dèficit o espoli fiscal però al final estem parlant del mateix. Com diria en Xavier Sala i Martín a l’univers hi ha dues constants: el dèficit català i la velocitat de la llum. També se’ns ha dit que els títols universitaris no serviran i resulta que si que serviran perquè són validats i avaluats per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya.

En conclusió l’honestedat ha d’estar al davant ja no d’un periodista sinó de qualsevol professió i en el tema del sobiranisme la caverna no és honesta. La caverna està utilitzant el seu altaveu per generar por.

I a sopar…

Porten el sopar i entrem en un terreny més distès on la gent opina sobre tot el que s’ha dit i més. Parlem també de la Noemí del Corte Inglés, parlem dels periodistes com una professió tal vegada exposada en excés, clar tenen major visibilitat i això fa que sigui un col·lectiu sensible. També son sensibles els polítics, esportistes i escriptors i per contra altres professions no presenten tanta capacitat d’altaveu.

Parlem sobre l’art de repreguntar i és que és un art. No tothom té l’habilitat de fer-ho sense ser insolent o impertinent, trobant el punt just i aconseguint posar l’entrevistat en situació per a respondre i que respongui.

Bé i parlem de moltes més coses però aquestes es queden en els nostres records, igual que el fantàstic trinxat servit per ComunitatTr3nta3.

Salut i bon profit.

Sobre l'autor

Deixa una resposta

Categoríes

#Barcelona #Girona #trinxat bon estiu bon trinxat catalunya Catalunya Ràdio Comunicació cuina cultura Descobrir Catalunya educació esade ESCACC espiritualitat Everest final Frederic Ximeno Fundació Bofill Genís Roca innovació Jaume Gomà Jorge Wagensberg Jose Antonio Donaire Laura Borràs lideratge Macníficos música passió periodisme política Ramon Viñas Reus sapiens SegundaMano trinxatdeluxe turisme UNESCO URV Vicens Vives

Arxius